dissabte, d’abril 14, 2012

Vinilacos!!!!

Fa poc he comprat per primera vegada a www.importcds.com (malgrat el nom toquen molt bé el tema del vinil) i l'experiència ha estat molt satisfactòria. Tant, que ja penso en la següent comanda quan encara no m'ha arribat la primera al complet, ja que un dels vinils del carret de la compra era De Vermis Mysteriis, el nou de High On Fire i no havia sortit encara quan vaig fer la comanda. De més antic a més recent...

The Black Keys - Rubber Factory (2004)

 
Poc a poc m'aniré fent amb tota la discografia dels Black Keys en vinil, ja que no tinc res original anterior a Attack & Release (2008), disc amb el que van expandir horitzons musicals començant a guanyar popularitat. En els seus inicis The Black Keys eren un duo de blues rock cru, guitarra, bateria i veu, i això és el que hi ha a Rubber Factory, tercer disc de la banda que tot i així suposa un important pas endavant respecte la producció més plana exhibida en els seus primers discs, consolidant la parella d'Ohio com a valor emergent dins l'escena underground nordamericana.

The Black Keys com probablement no els veurem mai més, com a duo, interpreten una de les peces clau de Rubber Factory: Stack Shot Billy


My Morning Jacket - Z (2005)


El disc més important de la carrera de My Morning Jacket. És el punt d'inflexió que passa a definir la línia que My Morning Jacket seguiran en el futur, almenys fins a dia d'avui. Jim James va agafar totes les virtuts del genial It Still Moves (2003) i ho va elevar a un nivell de perfecció superior alliberant-se com a compositor, expandint-se, esborrant límits, deixant a la resta a molta distància darrera seu.

It Beats For You, hipnòtica, fascinant... la pell de gallina, tu


Middle Brother - Middle Brother (2011)



Típic disc que no he escoltat quan faig la llista del millor de l'any. D'haver-ho fet hauria entrat de cap dins el més destacat de l'any passat, sens dubte. Arribo a escoltar-los per ser una banda paral·lela de John McCauley de Deer Tick, banda que em sorprén gratament l'any passat amb el molt recomanable Divine Providence (2011), que sí vaig destacar en el repàs musical al 2011. Middle Brother és la unió de tres personatges, l'esmentat McCauley, Taylor Goldsmith de Dawes i Matthew Vasquez de Delta Spirit. Curiosament dels Dawes estava escoltant aquests dies, sense saber que Goldsmith formava part de Middle Brother, el seu darrer disc Nothing Is Wrong (2011), que aprofito per recomanar, country rock relaxant de simple però bonica factura. De Delta Spirit no en sabia res però els xequejaré aviat ja que les tres cançons que coloca Vasquez al disc són molt bones. Les de McCauley i Goldsmith tampoc no queden enrera fent de Middle Brother un disc remarcable que gira al voltant del country rock i del folk amb la riquesa estilística aportada tant pels tres compositors així com per la barreja de les seves veus, amb moments musicals d'extrema bellesa com en la inicial Daydreaming i d'altres més desenfadats com en la següent Middle Brother.




Howlin Rain - The Russian Wilds (2012)


Quina manera de començar l'any! L'esperat nou disc de Howlin Rain ha trigat a arribar a les nostres mans però, com diu el tòpic, l'espera ha valgut la pena, ja que The Russian Wilds està destinat a ocupar les posicions més privilegiades del 2012. Quatre anys han hagut de passar per poder escoltar la continuació d'aquell bestial Magnificient Fiend (2008), disc que va deixar clar que la que va començar sent banda paral·lela d'Ethan Miller de Comets On Fire estava destinada a assolir cotes reservades a pocs grups. En aquest The Russian Wilds continua l'expansió musical a través dels sons dels 60 i 70, integrant de manera magistral psicodèlia, hard rock, folk, soul i fins i tot algun ritme llatí. El resultat és un doble disc espectacular que convida a ser escoltat multitud de vegades a fi de poder apreciar la gran quantitat de matissos, girs, melodies vocals i complexes i treballades estructures.

El següent vídeo és una mena de presentació de l'àlbum i encara que pugui semblar que es tracti del trailer d'un DVD d'alguna mítica banda dels 70 no és així, són fragments del darrer disc de Howlin Rain, The Russian Wilds, un disc que marcarà època.