diumenge, de juliol 17, 2011

The Hunter, nou disc de Mastodon


Mastodon no paren i ja estan enllestint el que serà el seu nou disc, The Hunter, amb sortida prevista per finals d'any. Després del gir melòdic que va suposar Crack The Skye (2009) tinc esperances que retornin a sonoritats més agressives. Mastodon tocant a matar és una banda imparable. De moment ja han avançat un fragment de Black Tongue, primer tastet d'aquest The Hunter, i sona molt bé amb un solo doblat i un desarrollament instrumental amb clares reminiscències d'un metall més clàssic.



dissabte, de juliol 02, 2011

Azkena 2011 flash review!!!!

Perdoneu per no escriure en tan temps, estic molt ocupat darrerament sense temps per massa cosa més que treballar i dormir. Però abans d'agafar l'avió per fer un viatget per Itàlia que serveix d'excusa perfecta per veure a John Mellencamp a Roma el proper 10 de juliol he aconseguit reunir una mica de temps per escriure unes ràpides impressions sobre l'Azkena 2011.

The Avett Brothers: el millor concert del festival. La intensitat amb la que ataquen cada cançó, ja sigui moguda o més emotiva és espectacular.

The Cult: Ian Astbury anava passadíssim i pixava fora de test continuament... i què? No va cantar bé Fire Woman, Love Removal Machine, She Sells Sanctuary, Rise, Lil Devil, Rain...? I què me'n dieu de Billy Duffy? No és una puta màquina d'escupir riffs?

Gregg Allman: què puc dir? Un privilegi haver assistit a dos concerts en dos dies d'aquesta llegenda vivent!

Kyuss Lives: Amb un repertori perfecte i una banda sublim què es pot esperar? Maravillas, tito, maravillas...

QOTSA: El concert més fluix que he vist mai de Homme. Serà que Era Vulgaris és efectivament vulgar.

Rob Zombie: Sense comentaris.

Ozzy Osbourne: Una altra llegenda amb gran setlist i bons músics al voltant. Gran concert.

Blue Rodeo: Em van agradar molt i van convéncer tot i l'hora que van haver de tocar. Les bones bandes no necessiten de massa artificis per oferir bones actuacions.

Rival Sons: Un altre dels concerts forts del festival. Auguro un bon futur per a aquesta jove banda de L.A.

Clutch: Ho sento, ho he intentat moltes vegades però no m'acaba de fer el pes aquesta banda i no sé per què, tenen tots els elements per a que m'agradin però afortunadament la música és molt més que matemàtiques.

Black Country Communion: El mateix que Ozzy, un plaer gaudir de la presència de una de les icones del hard rock, Mr. Glenn Hughes. A més, està en plena forma. Ara, Bonamassa hauria d'escoltar bé a Billy Duffy per saber com sona una guitarra de rock. Tan blues d'escola li ha espatllat els timpans.

Us deixo amb un vídeo dels Avett (no de l'Azkena però), els putos amos!!!!