dissabte, de juny 19, 2010

California Crossing (i V): Recull fotogràfic

Us deixo aquí un recull final de fotografies del viatge que ens ha portat a recórrer 1200 milles per  l'estat de California (amb permís de Las Vegas, NV). No espereu trobar-hi les típiques fotografies del Golden Gate, dels casinos de Las Vegas o les estrelles al paviment de Hollywood Blvd., aquestes qualsevol pot trobar-les arreu i molt més ben fetes que les meves, aquest és un recull personal Xarrupampolles style.

Flower Power in San Francisco


 Algú s'ho acabava de passar pipa als WC
públics d'Alamo Square de Frisco


Una fàbrica clandestina de... fortune cookies!!!!


Aquests xinesos sí que saben com passar-ho bé
  

L'assortit de "begudes" és espectacular
  

 
Així com el de cerveses... quina enveja


 
 ¿¿¿??? He dit que cap fotografia del Golden Gate!!!!!


Encara discutim si això és una planta o un bolet


Neverending Sequoia


Nosaltres la vam fer en sentit sud


 
 Núvol crepuscular a Lone Pine


 And you can't find love on Locust Street
but you can hear the sunrise crying


Carreteres interminables a Death Valley


 
Textures desèrtiques, Death Valley Inc.


 
 La calor fa veure coses estranyes


 
Al loro!! No hase falta desir nada más


 
Aquest és l'aspecte que tindrà el fons marí el dia que s'eixugui el mar
i ens en anem tots a prendre pel sac, per pesats


 
N'hi ha que es queixen per vici...


 La distància més curta entre dos punts és una recta


 Per aquí a prop deu jeure Nicky Santoro


Generation Kill
In memoriam


 The Action Is Go!!! (Venice Beach)


És cert, hi ha molt freaky a Venice


I per acabar, tal com vaig prometre... recopilació culinària!!!! Vigileu no us esquitxi el colesterol.
Bon profit!!!

Mushroom quiche


Eggs Benedict!!!


Pork, pickles and bacon sandwich


Caersar's Salad
No només de carn viu l'home (però quasi!!)


Scrambled eggs with bacon per començar bé el dia


Half rack BBQ ribs (imagineu-ho sense el half)


Hot doggin'!!!!


Un frugal Philly Steak Sandwich (lo del fons són patates, no calamars!!!)


Avocado and bacon cheeseburger (amb més patates recargolades)


Ostrich burger!!!! (o sigui, de carn d'estruç)
Acompanyada d'un nutririu bol de baked beans


diumenge, de juny 13, 2010

California Crossing (IV): That's All Folks!!!

Bon dia!! Son dos quarts de 8 del mati a Los Angeles i el nostre viatge toca a la seva fi, nomes ens queda donar un tomb per Beverly Hills i Rodeo Drive, fer un parell de fotos al cartell de Hollywood, passar una estoneta per Malibu i Venice Beach i cap a LAX a agafar l'avio de tornada. M'hauria agradat fer alguna actualitzacio mes del blog pero no he tingut temps per fer-ho. Descarregar les fotos, triar-les, retocar-les amb el Photoshop per a que siguin xules (jajaja), comprimir-les una mica penjar-les i fer el text es un proces bastant llarg i la veritat es que hem tingut poc temps per perdre, cosa que no deixa de ser bona senyal. Enrera deixem vora 1200 milles i un munt de vivencies molt gratificants. San Francisco i Tom Petty va ser un aperitiu perfecte pel que havia de venir, Yosemite, Death Valley, The Big Canyon i (Viva) Las Vegas (amb bachelor's party, un hummer, limos i mes limos i boda espectacular inclosos).

Nomes em resta donar les gracies a tots els companys de viage pels 9 meravellosos dies que hem passat junts. Sergi, Celeste i Marçal, ha estat un plaer acoplar-nos al vostre roadtrip. Que us vagi molt molt be la resta del viatge, nosaltres tornem a l'altra banda, a mirar el fribird cada dia en busca de novetats. Natan, fot-li canya als frijolitos, que no te embauquen!!!!!! I gracies tambe als que heu estat comentant i mirant el blog tot sovint en busca de novetats que no arribaven, ja veieu que tampoc us he pogut respondre. Us deixo amb un parell de fotos amb la promesa de fer un recull del que resta de viatge quan arribem a casa.

Fins d'aqui una estona!!!!

Visca els nuvis!!!

 THANK YOU GUYS!!!!

dimecres, de juny 09, 2010

California Crossing (III): San Francisco Days, San Francisco Nights

Es un quart de vuit del mati a California. Ahir al mati vam abandonar San Francisco per començar el nostre mini road trip. Hem establert la nostra primera base a Mariposa un dels pobles que serveix de porta d'entrada al Parc Nacional de Yosemite. Ahir per la tarda vam visitar l'impresionant bosc de sequoies de Mariposa Grove i avui creuarem tot el parc per Tioga Road. Pero de moment, com que encara queden pendents un parell de dies a San Francisco, us deixo amb unes quantes fotografies d'aquesta peculiar ciutat.

Primer una mostra de la peculiar arquitectura de la ciutat:





On es Wally?

Com a tota gran ciutat, de personatges curiosos n'hi ha a patades. Ara be, San Francisco segur que fa pujar la mitjana.

Un cowboy contra un charlie, qui guanyara?

Man-o-bush esta sempre a l'aguait...

... i al final obte la seva recompensa!

Tota societat necessita els seus cronistes

Em queden pendents unes quantes fotos de menjar i beure pero aixo va massa lent (no es pot permitir!!) i hem de tornar a agafar el cotxe en breu aixi que espero penjar-les aquest vespre amb sort o potser fer un post final amb una recopilacio culinaria californiana.

Aixo si, abans de marxar de San Francisco per fi hem pogut admirar el Golden Gate

Salut!!!

dilluns, de juny 07, 2010

California Crossing (II): Tom Petty & The Heartbreakers, 05/06/2010, Oracle Arena, Oakland

Tom Petty i els seus Heartbreakers. Els que em coneixeu o passeu de tant en tant pel blog ja sabeu com estimo a aquests paios. Des de la primera vegada que vaig escoltar Full Moon Fever (ara em toca a mi, gracies Sergi) ara fa un grapat d'anys, que em vaig convertir, no ja en seguidor, sino gairebe en amant seu. La musica d'en Tom i els Heartbreakers ha estat, es i sera una font de felicitat i bons moments infinita per a mi. I a molta agent li sembla una bogeria que el motiu principal d'aquest viatge sigui veure'l per fi en directe, pero es aixi. Tots tenim motivacions en el dia a dia que ens ajuden a tirar endavant, a superar els mals moments, a suportar la rutina. La musica es una d'aquestes motivacions per a mi i la d'en Tom Petty una de les mes grans.

Aixi, despres de tans anys esperant el moment, aquest finalment va arribar quan les llums es van apagar, la multitut va embogir, sis figures van prendre l'escenari en la foscor i l'espectacle va començar amb Kings Highway. Em va sobtar, encara que potser no hauria d'haver-ho fet, la gran admiracio, respecte i estima que el public nordamerica te per al ros de Florida. I tambe em van sorprendre les repetides mostres de gratitut d'en Tom envers aquest afecte. Podria semblar que algu com ell, que porta mes de 30 anys omplint estadis, ja s'hi hauria d'haver acostumat a les reverencies i els aplaudiments multitudinaris pero no es aixi. El mateix Tom va fer especial esment en el fet que el suport de la gent no hagues pas disminuit, ans el contrai, al llarg de tans anys. Semblava com si pel seu cap hagues passat en algun moment no massa llunya el pensament de la retirada i com si el suport i el calor del public li haguessin fet veure que encara no era moment de deixar els escenaris. Sincerament, no veig a en Tom Petty com un Dylan o un Young, que no deixaran de tocar en directe fins que la dama de negre truqui a la seva porta. Tot i aixi, pel que vaig veure dissabte al vespre, el seu final queda encara molt lluny. Evidentment, la rabia i la furia que desprenien els Heartbreakers als 70, 80 o fins i tot 90 no es la mateixa que la del 2010 pero aquesta banda te molta corda i el seu lider ho ha de saber.

El repertori va estar molt ben escollit encara que es impossible per algu com jo que era la primera vegada que el veia no trobar-hi a faltar cançons. El que mes em va sobtar va ser que, tret dels cinc temes nous de Mojo que va presentar, no va tocar res mes recent que el Into The Great Wide Open, sobretot tenint en compte la qualitat dels discs obviats, Wildflowers, She's The One, Echo, The Last DJ i Highway Companion. Ara be, em sembla absurd renegar d'un setlist amb l'esmentada Kings Highway, Breakout, American Girl, Listen To Your Heart, Free Fallin, I Won't Back Down, Refugee, Don't Come Around Here No More, Learning To Fly, Runnin' Down A Dream, Mary Jane's Last Dance... 2 hores de concert que recordare tota la vida. I espero, digueu-me ilus, que no sigui la darrera vegada que pugui gaudir d'un concert de Tom Petty & The Heartbreakers.
*maleits accents!!!

California Crossing (I): Primer dia a San Francisco

Despres d'un viatge realment esgotador vam arribar finalment a San Francisco divendres vora dos quarts d'una del migdia. Una passada rapida per aduanes, una petita cua per recollir el cotxe i cap al Castle Inn de San Francisco! 

 Skyline del Financial District de San Francisco

Es tracta d'un Inn prou acollidor, bastant centric, amb parking i amb unes habitacions grans i confortables.



Un cop instal·lats vam tornar a agafar el cotxe i ens vam dirigir a Twin Peaks, un turo des d'on hi ha unes vistes molt bones de la Bahia. Segur que hi eren encara que no les vam poder veure, una mena de boira o nuvol baix estava instal·lat a mitja alçada a la part oest de la ciutat i deixava veure ben poca cosa. Aquesta boira vag ser la mateixa que ens vam trobar a Ocean Beach i a la punta de Presidio Park que ens va impedir veure el Golden Gate tot i ser-hi a tot just 100 o 200 metres de distancia! Es veu que es un fenomen molt frequent a la costa Oest de San Francisco.

"Vista" des de Twin Peaks

 Surfing in Ocean Beach

Sense saber massa com vam fer cap a Chestnut Street on hi vam torbar molts bars i restaurants. Una hamburguesa, unes anelles de ceba, patates i llimonada al Johnny Rockets, una cerveseta en un local alli a prop i ja ens vam retirar a dormir per agafar forces per als dies seguents.

El mati de dissabte va donar prou de si. Caminant vam pujar a Nob Hill des d'on vam poder admirar les mitiques costes de San Francisco.



El Chinatown de la ciutat es tambe prou espectacular amb un ambient frenetic i unes construccions tipiques chineses amb les seves coloraines vistoses.

 Chinatown a San Francisco

Al Ferry Building ens vam trobar amb un mercat de fruita i verdura, El Farmer's Market, que no tenia res a envejar als que hi ha per les nostres contrades, cireres, taronges, faves, maduixes, pressecs...


 Us heu fixat en la marca de fruita de la darrera foto?

 Una vident llegint el futur a una vianant amb el Bay Bridge de fons


Vam menjar unes ostres (molt tipic de per aqui) i despres vam agafar un bus per anar a Union Square on vam donar un tomb per les botigues de la zona.


Ja se'ns va fer l'hora de dinar aixi que vam tornar al Inn on ens vam trobar amb els companys amb els que farem la resta de viatge (podeu seguir les seves aventures i desventures a fribird.blogspot.com). I sense adonar-nos va arribar l'hora de dirigir-nos a l'Oracle Arena d'Oakland per veure a Tom Petty & The Heartbreakers!!

* Com veieu, aquests ordinadors americans  no saben que son els accents.