Marah, la banda que va regnar

Va haver-hi uns dies que Marah va ser la banda més gran del planeta. Ho tenien tot, bones cançons, bons músics i, sobretot, un directe potentíssim. M'havien dit que eren molt bons dalt de l'escenari (una altra vegada gràcies, Mickey) però fins que no els vaig veure no em vaig fer a la idea de la magnitud de la seva grandesa. Va ser al Privat de Mataró,  una de les moltes vegades que van tocar en aquesta discoteca, en la gira de presentació del seu, al meu parer, millor disc, If You Didn't Laugh... You'd Cry (2005), i em vaig quedar acollonit. Cada cop que tocaven, fos on fos, guanyaven més i més fans, cada nit ho donaven tot i més, era impossible no caure rendit als seus peus. No van plenar mai estadis ni van sortir a la televisió, no els van posar a la radio ni van aparéixer a la portada de cap revista de moda però això tant se val, els que els seguiem sabem que els germans Bielanko i companyia no tenien rival. Vaig tenir la sort de veure'ls alguna vegada més durant aquesta inacabable gira que els va portar a la destrucció i sempre van oferir actuacions memorables, una altra vegada al mateix Privat, a l'Azkena sota un sol de (in)justícia i a Osca al maig del 2006 en el seu darrer gran concert que vaig tenir la sort de veure i d'on son aquestes fotografies que tinc ganes de compartir amb vosaltres.

Dave & Serge Bielanko

 Serge i la seva armilla eterna

 City Of Dreams sempre em posava la pell de gallina

Bielanko bros. en acció

Hi ha millor manera d'acabar un concert que amb The Dishwasher's Dream?

Projecte: Daredevil

M'acabo de llegir per tercera vegada, em sembla, els números que van del 1 al 8 del segon volum americà de Daredevil, els primers números en què l'advocat cec de Nova York va passsar a formar part de la línia Marvel Knights amb guions de Kevin Smith (sí, el mateix de Chasing Amy o Mallrats) i espectaculras dibuixos de Joe Quesada, l'actual editor en cap de Marvel. Si s'haguès conservat la numeració original estariem parlant dels números 381 a 388. Alhora, tinc una pila enorme de còmics sobre la taula amb el número 500 a dalt de tot. Això són 120 números, és a dir, ni més ni menys que 10 anys d'aventures de Daredevil dels quals solament n'he llegit un parell d'anys i mig. 

 L'espectacular Daredevil de Quesada

Fa una pila d'anys que compro cómics i sempre els havia anat llegint regularment. El problema va venir d'uns anys ençà en què vaig començar a comprar més del que llegia. Recentment vaig decidir que ja n'hi havia prou, que m'havia de posar al dia costés el que costés. Començaria per les coleccions regulars i quan les portés al dia continuaria amb els volums en format llibre. Arribo ara per fi a la darrera colecció regular que em queda per posar al dia i, val a dir, la que tenia més endarrerida, 10 anys de còmics!!! I l'agafo amb unes ganes tremendes i és que les etapes que tinc per davant són de les que queden gravades a les ments dels afeccionats. I no, no les he llegit encara però els noms implicats donen prou garanties per estar impacient per gaudir-les. Dos noms en són els culpables: Brian Michael Bendis i Ed Brubaker. El primer va estar prop de 5 anys al capdavant de la col·lecció i el segon n'ha escrit els darrers 3 anys fins l'anomenat número 500, en el qual Marvel ha decidit recuperar la numeració original. Els dos són protagonistes destacats del bon moment que viu l'editorial Marvel avui en dia. En Bendis va començar amb Alias i Daredevil i ha acabat portant amb mestratge les regnes de la franquícia més clàssica i èpica de Marvel, The Avengers!!  Brubaker es va fer famós amb les seves històries de policies al més pur estil Hill Street Blues a Gotham Central i actualment ha escrit una de les etapes més glorioses de la història del Capità Amèrica (i no dic la que més ja que no les he llegit totes), així que estic delerós de saber què ha fet amb Matt Murdock. Ja us aniré informant.